Quanta foscor hi ha als miralls dels dies
i no saps el què veuràs amb la llum,
quanta gent sabrà què t´estim?
quanta gent ho recordarà cada dia?
Tenc la mirada fixa al lluny
per trobar el teu caminar,
tota il·lusió s´esmuny
quan l´espera és eterna al teu llindar.
Diguès que no busques l´amor
i em despediré lenta a la corda del temps,
perquè em sent molt malament
i no se com ho podem fer.
Quanta foscor de llàgrimes al llavis
que em fugin les carícies,
quanta gent sabrà què t´estim?
quanta gent ho recordarà cada dia?...
J. M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada