La paraula, aquest instrument tan estimat i desitjat per tantes i tantes persones, i que al llarg de la meva vida sempre havia estat incapaç d´emprar perquè, entre altres coses, la considerava un obstacle en el meu desenvolupament personal, ara apareix, i sense avisar comença a formar part de la meva existència, d´aquesta cosa tan estranya que fa que algunes i alguns semblem un poc bojos, perquè si no fos així, l´empresonament social ens enterraria sota la fesomia criptològica d´aquesta insensible i fosca societat.
La càrrega social està planificada i estructurada per fer, dir i obrar dacord amb els condicionaments que formen part de la quotidianitat, i quan això succeeix ja no som ni l´aproximació del que ens varem imaginar quan començavem a somiar amb aquelles utopies carregades de força i que no ens deixaven tocar de peus a terra, però que al mateix temps ,creiem fermement que no eren del tot impossibles de realizar.
Per aquestes i altres raons, quasi sempre, les situacions límit solen ser una constant dins la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada