Quan obrim el nostre cor de banda a banda
i despullam la nostra ànima fins el darrer racó.
Quan deixam tota la vergonya que ens acovarda
i els secrets deixen de ser-ho
no ens mereixem un poc de comprensió?
Però quan la ignorància s´introdueix dins l´obsessió errada
i aquelles mans obertes i plenes d´amor són rebutjades
sense donar cap opció al coneixement de la situació
no és millor definir els límits fent apologia a la raó?
Absorbir, si és necessari la dignitat que ens queda
i així poder conservar tota il·lusió
la il·lusió d´existir quan dins l´abisme del nostre univers
ja no trobam cap impuls per omplir-nos d´afecció.
1 comentari:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Smartphone, I hope you enjoy. The address is http://smartphone-brasil.blogspot.com. A hug.
Publica un comentari a l'entrada