dimecres, 17 de desembre del 2008
dijous, 20 de novembre del 2008
Carnival of Light
El desembre de 1966 el dissenyador David Vaughn va demanar a Paul McCartney que escrigués un tema per el festival Million Volt Light Sound Rave dedicat a experiències electròniques.
El 5 de gener de 1967 els quatre beatles varen començar a improvisar aportant cada un, en la mesura que els permetien els seus coneixements, idees per començar a perfilar el que seria el Carnival of Light. L´enregiatrament va anar a càrrec de l´enginyer Geof Emmerrick, enregistrant-lo a la meitat de velocitat, així la txtura tindria un caire més greu, estrany i misteriós.
El tema acabat va tenir una durada de 13 m i 48 s, George Martin productor del Beatles, es va negar a que "allò" sortís al gran públic, ja que va considerar que el que havien composat no era música.Ara al cap de de tants d´anys Paul MacCartney vol treure al marcat discogràfic aquest antic tema, però necessita l´autorització de les dones dels dos beatles morts; Yoko Ono i Olivia Harrison. Per tant pareix esser que ho té difícil. Veurem que passa si el projecte segue el seu camí.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Sungha Jung
Sungha Jung, coreà, 12 anys i toca la guitarra desde fa només tres.
Increïble, magistral,però sense la constància del dia a dia, aquesta genialitat no hagués vist el llum.
" No hi ha res impossible, l'únic problema som nosaltres mateixos"
( Grouxo Marx )
Increïble, magistral,però sense la constància del dia a dia, aquesta genialitat no hagués vist el llum.
" No hi ha res impossible, l'únic problema som nosaltres mateixos"
( Grouxo Marx )
diumenge, 9 de novembre del 2008
Janis Joplin, la veu esqueixada del blues
Record inoblidable, orgasme musical, primera gran influència...
Vaig sentir per primera vegada el tema Summertime amb 10 anys, una d´aquestes casualitats que apareixen una vegada en la vida.
George Gershwin músic Nord-americà i compositor de l´òpera "Porgy and Bess" em va descobrir un Món de músiques fins a les hores totalment desconegudes per mi. De tots els temes que formaven part d´aquella preciosa òpera, va ser el blues Summertime que em va atreura de tal forma que la meva joveníssima vida musical poc a poc va començar a canviar.Cinc anys després arribar la culminació de tot aquell canvi.
"La veu esqueixada, la fesomia mig amagada per uns cabells poc cuidats, la imatge d´una dona empresonada per l´alcohol i les drogues, els moments espectaculars que dominaven aquell sencill cos quan començava a afinar les primeres notes del Summertime... la insinuació d´un somni fet realitat"
Janis Joplin
Vaig sentir per primera vegada el tema Summertime amb 10 anys, una d´aquestes casualitats que apareixen una vegada en la vida.
George Gershwin músic Nord-americà i compositor de l´òpera "Porgy and Bess" em va descobrir un Món de músiques fins a les hores totalment desconegudes per mi. De tots els temes que formaven part d´aquella preciosa òpera, va ser el blues Summertime que em va atreura de tal forma que la meva joveníssima vida musical poc a poc va començar a canviar.Cinc anys després arribar la culminació de tot aquell canvi.
"La veu esqueixada, la fesomia mig amagada per uns cabells poc cuidats, la imatge d´una dona empresonada per l´alcohol i les drogues, els moments espectaculars que dominaven aquell sencill cos quan començava a afinar les primeres notes del Summertime... la insinuació d´un somni fet realitat"
Janis Joplin
( El vídeo comença amb un parell de compassos de la fuga núm 2 del Clave bien templado de Joan S. Bach)
divendres, 7 de novembre del 2008
Sublim plaer
Bufada suau d´un gemec, trobada íntima,
desig d´una passió emmudida,
sublim plaer ocult que s´introdueix en els sentits,
transformant totes les sensacions en un encontre silenciós d´ esquizofrenic plaer.
Alè insospitat d´una esquissita passió,
eterna beguda desbordada pel brollador d´ànimes entremesclades,
voluntat indiscreta que eleva a la màxima
desig d´una passió emmudida,
sublim plaer ocult que s´introdueix en els sentits,
transformant totes les sensacions en un encontre silenciós d´ esquizofrenic plaer.
Alè insospitat d´una esquissita passió,
eterna beguda desbordada pel brollador d´ànimes entremesclades,
voluntat indiscreta que eleva a la màxima
expressió
la conquesta del profund sospir d´una veu orgàstica.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Vanessa-Mae "Les quatre estacions" ( Estiu )
El compositor venecià Antonio Vivaldi (1678/1741 ) va escriure el concerto grosso "Les quatre estacions", un cicle de quatre concerts per a violí i orquestra on associava un sonet a cadascun dels concerts.
La versió que en el seu moment va fer la violinista de formació clàssica Vanessa Mae del concert núm. 2 en Sol m ( Estiu ) és impressionant i increïblement extraordinària i el vídeo que apareix, des de el punt de vista visual traspassa molt la idea que es pot tenir de associar una música barroca amb unes imatges actuals.
La versió que en el seu moment va fer la violinista de formació clàssica Vanessa Mae del concert núm. 2 en Sol m ( Estiu ) és impressionant i increïblement extraordinària i el vídeo que apareix, des de el punt de vista visual traspassa molt la idea que es pot tenir de associar una música barroca amb unes imatges actuals.
Vanessa-Mae
Chen Mei Vanakorn ( Vanessa Mae )
27/10/1978 Singapur
Filla d´una pianista clàssica i advocada i d´un empresari hoteler tailandès.
Als 4 anys es trasllada a Londres on comença a rebre classes de violí.
Als 10 anys fa el seu primer concert com a solista amb l´orquestra Filharmònica de Londres .
!991 només amb 12 anys comença una gira internacional amb l´agrupació London Mozart Players i també fa tres enregistrament d´obres de Beethoven i Tchaikofsky passant a ser la interprete en gravar obres per a violin d´aquests compositors.
Amb 16 anys firma un contracte amb la discogràfica EMI Music per enregistrar tant música clàssica com música Pop. 1995 amb un violí elèctric de la firma americana Zeta, Vanessa-Mae enregistra el seu primer albun de temàtica Pop titulat "The Violin Player". Aquest disc reflectia la solemnitat d´un músic clàssic dins un estil que ella mateixa va batiar com "fusió-tecno-acústica"
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Obsessió
Obsessions desmesurades de situacions que vivim cada dia. Llocs,moments,persones,que activen el seu instint més devastador per aconseguir determinats objectius.
Quina obsessió tan absurda que al cap i a la fi, fa mal a tots els que qualque vegada la utilitzam.
No tots els Àngels tenen Ales!
dimarts, 14 d’octubre del 2008
O-oh Child / Valerie Carter
Extraordinari el tema,magnífiques veus,perfecta conjunció en el desenvolupament de la línea melòdica, arribant a crear un clima on totes les sensacions imaginables es mezclen en una sola.S´ha d´escoltar i interioritzar al màxim.
Contradansa / Vanessa Mae
Dansa de caràcter barroc.Tècnica magistral.Arrenjaments extraordinariament innovadors per l´època en que es va enregistrar aquest tema.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Somiar-te
Cada dia et somii i confonc
la realitat del teus ulls,
la sensualitat del teus llavis i
la transparència del teu cos
amb el pensaments indomables
de posseir-nos una a l´altre.
Et somii, te busc, te desig com mai no m´havia succeït
amb pensaments profunds, desmesurats
sortits d´un interior trist i desolat
que em rosega per la brutor més immunda
de totes quantes es poden imaginar.
La desesperada pèrdua d´ un llunyà gemec
que mastega l´ardor insatisfet,
reflex emocional de tot el que hem desitjat
somni inassolible de sentiments inesgotables.
No deixis que em perdi, no ho deixis, desitja´m, estima´m
perquè després de tant de temps encara no sóc capaç de desfer-me de tu.
la realitat del teus ulls,
la sensualitat del teus llavis i
la transparència del teu cos
amb el pensaments indomables
de posseir-nos una a l´altre.
Et somii, te busc, te desig com mai no m´havia succeït
amb pensaments profunds, desmesurats
sortits d´un interior trist i desolat
que em rosega per la brutor més immunda
de totes quantes es poden imaginar.
La desesperada pèrdua d´ un llunyà gemec
que mastega l´ardor insatisfet,
reflex emocional de tot el que hem desitjat
somni inassolible de sentiments inesgotables.
No deixis que em perdi, no ho deixis, desitja´m, estima´m
perquè després de tant de temps encara no sóc capaç de desfer-me de tu.
diumenge, 31 d’agost del 2008
Claredat/ No tots els Àngels tenen Ales!
La finestra del meu cors´obre i tot comença a tenir sentit
sense barreres i sense rancors
la claredat emergeix i emergeix
d´aquell pou tan fosc i tan trist.
La finestra s´obre i tot comença a tenir sentit
és la claredat del que hem cercat
sense barreres ni rancors
dins el més profund de les nostres intimitats
ara ha arribat per fer volar la imaginació més desbordant.
dissabte, 30 d’agost del 2008
Who Wants To Live Forever
Qui vol viure per sempre?
No hi ha temps per nosaltres
No hi ha lloc per nosaltres
Què és aquesta cosa que construeix els nostres somics i encara ens fuig?
No tenim cap oportunitat, tot està decidit
Aquest Món només té un dolç moment...
Qui vol viure per sempre?
Qui s´atreveix a estimar per sempre quan l´amor ha de morir?
Que els teus llavis toquin les meves llàgrimes,
el meu món amb les puntes dels teus dits
i ens podrem tenir i estimar-nos per sempre
perquè el nostre present és sempre.
Qui vol viure per sempre? Per sempre és el nostre present
De totes formes,QUI ESPERA PER SEMPRE?
( Queen 1986 )
No hi ha temps per nosaltres
No hi ha lloc per nosaltres
Què és aquesta cosa que construeix els nostres somics i encara ens fuig?
No tenim cap oportunitat, tot està decidit
Aquest Món només té un dolç moment...
Qui vol viure per sempre?
Qui s´atreveix a estimar per sempre quan l´amor ha de morir?
Que els teus llavis toquin les meves llàgrimes,
el meu món amb les puntes dels teus dits
i ens podrem tenir i estimar-nos per sempre
perquè el nostre present és sempre.
Qui vol viure per sempre? Per sempre és el nostre present
De totes formes,QUI ESPERA PER SEMPRE?
( Queen 1986 )
divendres, 29 d’agost del 2008
La lluita dins un Món de homes
Un dia qualsevol,sortim de casa sense saber quina direcció agafar. Primer intentam pensar, però a mesura que passen les hores veim que no hi ha res a pensar, caminam i caminam sense arribar a cap lloc, lluitam contra aquesta buidor que ens mastega per dintre i la ment i el cervell ens arriben a fer mal.Intentam seguir unes pautes per així donar forma a tots els nostres desitjos, a totes les nostres fixacions; però quan acaba el dia tornam a casa, cansades, desanimades com si qualcú hagués intentat exprimir tot el que ens fa lluitar per poder treure alguna allunyada idea, forma o pensament que ens faci sentir bé dins aquest engranatge tan complicat que anomenam societat.
diumenge, 8 de juny del 2008
dissabte, 24 de maig del 2008
dissabte, 10 de maig del 2008
Racó català ( tot tipus d´informació)
Lloc on pots trobar qualsevol notícia, on hi pots escriure i participar.
Secció cultura: hi pots trobar entre altres coses, grups, concerts,
enrregistraments.
divendres, 2 de maig del 2008
dimecres, 30 d’abril del 2008
No tots els Àngels tenen Ales!
Projecte musical on la llibertat és lúnic
element que apareix en aquesta aventura.
La música ha d´arribar a la gent per ella mateixa,
no en funció de les persones que hi participin
ni pels elements externs que la puguin envoltar.
El que ens agrada, el que sentim i vivim,
no té perquè seguir cap estructura predeterminada.
La música crearà una atmosfera que reflectirà
tot el que entri pels nostres ulls, senti el nostre cor
i de forma sovint, com és propi dels humans,
racionalitzi el nostre cap.
Una atmosfera dins un univers carregat de psicòtica
bogeria musical, l´única que ens pot salvar de caure
dins el laberint obsessiu de la quaotidianitat social.
Poder cridar quan patim i cridar el que sentim
poder donar forma i potenciar qualsevol tipus de desig
amb la seguretat incondicional del nostre cor
és el tresor mér apreciat que podem tenir i
és la millor forma d´allïberar tot el que duim dins.
El nostre projecte és sinònim de llibertat i, és així, sencillament
perquè no tenim cap necessitat d´agradar a ningú.
dilluns, 28 d’abril del 2008
Sinopsi d´un instant
Amb la vista fixada a l´infinit, vaig imaginar
totes quantes sensacions ens poden arribar,
vaig deixar que la meva mirada,
recorregués de banda a banda cada part,
cada trosset del teu cos.
Vaig experimentar l´èxtasi més profund
de quants havia gojat,
va ser arribar a un grau suprem de sensibilitat
recorregués de banda a banda cada part,
cada trosset del teu cos.
Vaig experimentar l´èxtasi més profund
de quants havia gojat,
va ser arribar a un grau suprem de sensibilitat
on les sensacions es varen convertir en divines.
La imatge es fonia amb una apassionant sensualitat
on tot eren sensacions,sensacions d´ estar inmersa
dins un univers desbordat.
Gravity Of Love ( Enigma )
És el primer senzill publicat per Enigma al 1999 del seu llarga durada "The Screen Behind the Mirro" a pesar de que només arribar al núm.65 a Alemanya i al 89 a Suiza,
Era un tema amb múltiples innovacions les quals el feien molt atractiu.
La cançó la cantava Ruth-Ann Boyle,la cantant que es va arribar a convertir en la veu de Enigma.
El tema estava compost per samplers de Carmina Burana de Carl Orff i el toc de bateria provenia del tema When the Levee Breaks de Led Zeppelin.
El vídeo de la cançó estava ambientat en els anys 30 i tenia lloc en una mansió on es celebrava un ball de màscares i on poc a poc començava a aparèixer la passió eròtica entre els participants de la festa.
El vídeo es va filmar a Viena per el director Thomas Job.
Torna i ensuma el que no és
tanca els ulls, és tan clar
el mirall és aquí,darrera hi ha una pantalla
pots entrar i agafar els dos camins
el que vols o el que sents
l'experiència de supervivència és
la gravetat de l'amor i
el camí d'excés du a la torre de la saviesa...
tanca els ulls, és tan clar
el mirall és aquí,darrera hi ha una pantalla
pots entrar i agafar els dos camins
el que vols o el que sents
l'experiència de supervivència és
la gravetat de l'amor i
el camí d'excés du a la torre de la saviesa...
diumenge, 27 d’abril del 2008
Amb la seguretat del nostre cor
Et vaig donar el primer alè
i vaig lluitar, vaig lluitar
fins que les forces es van apagar.
Feroç instint, no té sentit
i vaig cridar, vaig cridar
fins que els sons deixaren de existir.
fins que les forces es van apagar.
Feroç instint, no té sentit
i vaig cridar, vaig cridar
fins que els sons deixaren de existir.
Cada racó, una presó
lluita interior, indestructible batec
del desig que em fon.
Estúpida obsessió no entenc la raó
del que fas, del que dius
tapant la situació.
Poder cridar quan patim i cridar el que sentim
poder donar forma i potenciar el que vivim
amb la seguretat incondicional del nostre cor
Poder estimar quan morim i
alliberar-nos del nostre laberint
amb la seguretat incondicional del nostre cor
del desig que em fon.
Estúpida obsessió no entenc la raó
del que fas, del que dius
tapant la situació.
Poder cridar quan patim i cridar el que sentim
poder donar forma i potenciar el que vivim
amb la seguretat incondicional del nostre cor
Poder estimar quan morim i
alliberar-nos del nostre laberint
amb la seguretat incondicional del nostre cor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)