Amb la seguretat del nostre cor

Et vaig donar el primer alè

i vaig lluitar, vaig lluitar
fins que les forces es van apagar.

Feroç instint, no té sentit
i vaig cridar, vaig cridar
fins que els sons deixaren de existir.

Cada racó, una presó

lluita interior, indestructible batec
del desig que em fon.

Estúpida obsessió no entenc la raó
del que fas, del que dius
tapant la situació.

Poder cridar quan patim i cridar el que sentim
poder donar forma i potenciar el que vivim
amb la seguretat incondicional del nostre cor

Poder estimar quan morim i
alliberar-nos del nostre laberint
amb la seguretat incondicional del nostre cor