La finestra del meu cor s´obre i tot comença a tenir sentit sense barreres i sense rancors la claredat emergeix i emergeix d´aquell pou tan fosc i tan trist.
La finestra s´obre i tot comença a tenir sentit és la claredat del que hem cercat sense barreres ni rancors dins el més profund de les nostres intimitats ara ha arribat per fer volar la imaginació més desbordant.
Qui vol viure per sempre? No hi ha temps per nosaltres No hi ha lloc per nosaltres Què és aquesta cosa que construeix els nostres somics i encara ens fuig?
No tenim cap oportunitat, tot està decidit Aquest Món només té un dolç moment... Qui vol viure per sempre? Qui s´atreveix a estimar per sempre quan l´amor ha de morir?
Que els teus llavis toquin les meves llàgrimes, el meu món amb les puntes dels teus dits i ens podrem tenir i estimar-nos per sempre perquè el nostre present és sempre.
Qui vol viure per sempre? Per sempre és el nostre present De totes formes,QUI ESPERA PER SEMPRE?
Un dia qualsevol,sortim de casa sense saber quina direcció agafar. Primer intentam pensar, però a mesura que passen les hores veim que no hi ha res a pensar, caminam i caminam sense arribar a cap lloc, lluitam contra aquesta buidor que ens mastega per dintre i la ment i el cervell ens arriben a fer mal.Intentam seguir unes pautes per així donar forma a tots els nostres desitjos, a totes les nostres fixacions; però quan acaba el dia tornam a casa, cansades, desanimades com si qualcú hagués intentat exprimir tot el que ens fa lluitar per poder treure alguna allunyada idea, forma o pensament que ens faci sentir bé dins aquest engranatge tan complicat que anomenam societat.
La finestra del meu cor
