Un dia qualsevol,sortim de casa sense saber quina direcció agafar. Primer intentam pensar, però a mesura que passen les hores veim que no hi ha res a pensar, caminam i caminam sense arribar a cap lloc, lluitam contra aquesta buidor que ens mastega per dintre i la ment i el cervell ens arriben a fer mal.Intentam seguir unes pautes per així donar forma a tots els nostres desitjos, a totes les nostres fixacions; però quan acaba el dia tornam a casa, cansades, desanimades com si qualcú hagués intentat exprimir tot el que ens fa lluitar per poder treure alguna allunyada idea, forma o pensament que ens faci sentir bé dins aquest engranatge tan complicat que anomenam societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada