Cada dia et somii i confonc
la realitat del teus ulls,
la sensualitat del teus llavis i
la transparència del teu cos
amb el pensaments indomables
de posseir-nos una a l´altre.
Et somii, te busc, te desig com mai no m´havia succeït
amb pensaments profunds, desmesurats
sortits d´un interior trist i desolat
que em rosega per la brutor més immunda
de totes quantes es poden imaginar.
La desesperada pèrdua d´ un llunyà gemec
que mastega l´ardor insatisfet,
reflex emocional de tot el que hem desitjat
somni inassolible de sentiments inesgotables.
No deixis que em perdi, no ho deixis, desitja´m, estima´m
perquè després de tant de temps encara no sóc capaç de desfer-me de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada