SÓN necessàries tantes metàfores,
tants mots, a dins i cap a fora,
DINS el blau trencat del cel amagat
que cada acció, pensada, premeditada,
ens cobreix i ens amaga l’ànima .
AMB el mirall de somnis encesos,
mai presos, ens adormim i desitjam,
entre les passes d’un passat difús,
EL VOL dels estels d’argent,
mai presos ens miram i somiam.
Mentres tant anam fent versos i versos,
ESPERANT una minúscula claror
potser dient-nos que són poemes quan són tapadores, dures,
toves, tant ens és, i si tant ens és , caldrà esperar res més?
res de res, tot és fantasia, màgia,
RES de RES tot és…
només una farsa.
0 comentaris:
Publica un comentari