Entre línies et dic els secrets més ben guardats
i quan el meu cor es despulla dins la foscor,
i em veig abraçant la llum, immensa de satisfacció
no puc evitar pensar en la bellesa de la paraula amor,
encara que només sigui dins un aïllat segon,
encara que només sigui dins una llunyana il·lusió
i hagi d´esperar una eternitat
per poder cridar-ho arreu del Món
perquè no sé crear cap tipus de pensament immunitzador
que em deixi viure sense aquest empresonament tan desolador.
i quan el meu cor es despulla dins la foscor,
i em veig abraçant la llum, immensa de satisfacció
no puc evitar pensar en la bellesa de la paraula amor,
encara que només sigui dins un aïllat segon,
encara que només sigui dins una llunyana il·lusió
i hagi d´esperar una eternitat
per poder cridar-ho arreu del Món
perquè no sé crear cap tipus de pensament immunitzador
que em deixi viure sense aquest empresonament tan desolador.
2 comentaris:
En general tot el bloc m´ha agradat però sobretot les fotos en blanc i negre.
Aquesta és preciosa i el poema també, per escriura així segur que has viscut l´amor de forma molt intensa. La música també és extraordinaria i jo em quedaria amb time in your hands.
Chao! merce
Hola margalida!..
Mai em pensava que el teu blog fos així, en certa manera tenc la impressió de que em falta moltissim per arribar a veure la persona que realment ets.
Mercè Martínez Palou..
Publica un comentari a l'entrada